dissabte, 6 de febrer del 2016

AUDIOVISUALS



El massatge infantil


Xantala(Frédérick Leboyer)

El massatge als infants és una antiga tradició en moltes cultures del món, que ha estat redescoberta a l'Occident. El tacte és un potent mitjà per al desenvolupament fisiològic, psicològic i emocional del nadó. És un nodrien per al nadó, i beneficia al mateix temps als pares, mares, educadors/es..., creant i/o enfortint els vincles afectius.

L'objectiu principal de crear un bon ambient és donar lloc a un moment de plaer i de relació,de vincle afectiu,entre l'infant i la persona que li fa el massatge. El lloc on decidim portar a terme aquesta activitat ha de ser un indret acollidor- a l'aire lliure, un indret excel·lent-, però sinó hem de buscar un lloc càlid, amb llum tènue i ben ventilat, d'aquesta manera serà més senzill encaminar l'infant cap aquesta activitat sensoriomotora, on sense donar-se'n conta entrarà en joc l'estimulació dels seus sentits.
 
Hem de pensar que si el lloc preparat per fer el massatge a l'infant li és agradable, ell/a mateixa es relaxarà i gaudirà molt del moment. Per tal que tot això s'esdevingui, a part de tenir l'espai adequat, amb els olis preparats, les tovalloles, la robeta....cal que l'educador/a estigui molt relaxat i també atén a les demandes de l'infant. Abans de començar la sessió de massatge li haurà de demanar permís al nen/a i a partir d'aquí amb les seves mans, la veu dolça i amb tota l'estima del món podrà començar..., reposant uns segons les seves mans sobre el cos de l'infant.


El massatge de nadons és un art tant antic com profund, simple però difícil i difícil perquè és simple, com tot allò que és profund”

Frédérick Leboyer

                      
               *****


La doctora en psicologia Maria Jesús Comellas

 En aquest vídeo, ens explica la importància que té la mirada de l'adult (educador, pare, mare, mestre...) i la seva serenitat en el comportament dels infants.
Càstigs, no, gràcies; premis, tampoc,gràcies. Hem de tenir criteri.


                *****


  
 I..., per tal que us comenceu a ambientar...una mica de música!


                   *****


Catherine l'Ecuyer, investigadora i divulgadora de temes relatius a l'educació. 

Ens parla de l'admiració que tenen els infants per les coses, pel món en general, ja que per a ells, tot és nou i és per això que queden meravellats.

I, què fem nosaltres? el que sigui menys prendre'ls l'admiració envers les coses... L'admiració és el desig de coneixement, no donar res per fet, és aquesta la raó, per la qual, ens diu que hem d'educar en l'admiració ja que és el motor de l'aprenentatge i per tant l'hem de respectar.



                             *****


  
I parlant de la cultura de l'esforç, he trobat molt interessant i divertit aquest vídeo d'en Carles Capdevila.

Per fer-vos un petit tastet ens parla de: els valors de l'educació en el lleure, educar en el món real, la importància que els educadors tinguem les coses clares, la grandesa de tenir criteri...


               ***** 


Coneixeu el projecte:  concert per Nadons del músic i pedagog Paolo Lameiro?

"Compartir música amb família".



I, per relaxar-nos una miqueta tots plegats, una mica de música celestial...
Fixeu-vos amb els infants, és com si estiguessin al setè cel... 





               *****

dimarts, 2 de desembre del 2014



INTRODUCCIÓ 


En aquest bloc vull compartir diverses propostes sobre educació infantil, per tal que ens ajudin a tots plegats a aprendre cada dia, una miqueta  més d'aquest món tant fascinant i meravellós dels més petits: escrits, treballs manuals i dibuixos, creacions, audiovisuals..., d'infants, joves i adults.

 Espero que gaudiu i entre tots aprenem força.
Som-hi  capgrossos, emboliquem ben fort la troca!!!


 









I per començar:  

La carta d'un nen a tots els pares del món, i després..., una mica de poesia.

No em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria més ràpid i més de gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me'l, però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi.

Deixa'm valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure't d'un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l'opinió que tinc de tu i m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics  també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas. 

Quan t'expliqui un problema meu no em diguis: "No tinc temps per bajanades" o "Això no té cap importància". Tracta de comprendre'm i ajudar-me.

Estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.


 
                  *****


  "Education, for most people, means trying to lead the child to resemble the typical adult of his society...
But for me, education means making creators...
You have to make inventors, innovators, not conformits".

                           Jean Piaget


              




"Caminante, no hay camino, se hace camino al andar"
Antonio Machado
 












                   

                 





"Si busques resultats diferents.
 no facis sempre el mateix".

                          Albert Einstein

                                        ***** 
RECOMANACIONS

Us recomano la lectura d'un llibre d'un noi de tretze anys, des del silenci de l'autisme: 

 Per què salto? 
 Naoki Higashida

És la veu d'un noi des del silenci de l'autisme, escrit per ell mateix, en Naoki. Li van diagnosticar l'autisme quan tenia cinc anys, i ens diu: gràcies a la formació que he rebut amb la senyoreta Suzuki, he après que els nens amb autisme no tenen els mitjans per expressar-se i que els seus pares tot sovint no disposen de cap pista del que podrien estar pensant. La meva esperança, per tant, és ajudar una mica tot explicant, a la meva manera, què és el que passa al cap de la gent que té autisme. També desitjo que després de llegir aquest llibre pugueu ser millors amics de qualsevol persona autista.





Aquest llibre va arribar a les meves mans, gràcies al Club de Cultura de Catalunya, el TR3C i, la veritat és que estic molt contenta de poder-lo tenir entre les meves mans i  recomanar-lo.Crec, que com a futura educadora, he de mirar d'entendre els infants des del seu punt de vista, i sobretot aquells infants que per diverses situacions són nens amb "necessitats especials"; penso que totes les persones, però sobretot les que volem formar part del món de l'educació dels més petits, hauríem d'esforçar-nos a voler conèixer l'ésser interior i sensible que habita dins d'aquests infants, només d'aquesta manera podrem endinsar-nos en el seu món misteriós i entendre'ls una mica millor i sobretot donar-los estima.

Que tingueu una bona lectura i, com diu en Naoki:  
que tingueu un bon viatge pel nostre món.


"Si t'esforces a ser feliç la felicitat t'acabarà arribant"
                    Naoki Higashid

                            *****
                                          

Entrevista de Carles Capdevila a Carme Thió: 

 " La criatura castigada aprèn a amagar-se i fer trampes"














Després  de trenta anys treballant amb grups de pares i mares, Carme Thió, explica que els pares no necessiten tant un psicòleg sinó algú que els acompanyi en el procés d'educar.

Ens comenta: ni càstigs, ni premis són educatius, ja que creant adicció. L'infant acaba aprenent a mentir, a no fer el que ha de fer, és a dir, a fer trampes. S'han de canviar els càstigs per les conseqüències, ja que això si que és educatiu. D'aquesta manera és l'infant qui decideix el que creu que ha de fer, crear el seu propi criteri.

Amb l'experiència de viure la conseqüència, ell decideix si li val la pena o no el seu comportament.

Podeu trobar tota l'entrevista a l'enllaç: 



                    ***** 
  

 Lectura: Sóc en Pau
Text: Magalí Malagelada
Il·lustracions: Ramon Masferrer





Un conte molt recomanable tant per la història com per les il·lustracions que hi podem trobar, una bona eina educativa per compartir tant a casa com a l'escola.

Comentar-hi de l'autora: "Aquest conte va dirigit a nens i nenes que s'inicien en la lectura. El seu objectiu és donar a conèixer els sentiments dels nens que no poden caminar, moure's o parlar com fem nosaltres".


                            *****

DIBUIXOS







" Dibujar, pintar..., son experiencias y exploraciones de la vida, del sentido y del significado: son expresiones de urgencias, deseos, confirmaciones, búsquedas, hipótesis, adecuaciones, constructividad, invenciones: son una logica de intercambios, solidaridad, comunicación consigo mismo, con las cosas, con los demás y de juicio e inteligencia en relación con los sucesos que acontecen".

Loris Malaguzzi 


                   *****
                                                  
          
  Etapa del gargot incontrolat.














Se sol començar a fer cap als divuit mesos, a partir del moviment de flexió (esquerra) i extensió (dreta) que s'anomena de "vaivé" o "escombrada". El nen o la nena fa línies movent tot el braç cap endavant i cap endarrere sense relació amb la direcció visual, és a dir, sense mirar el que fa, i produeix traços impulsius i incontrolats; són rectes o lleugerament corbats, de llargada variable i sovint sobresurten dels límits del paper.

Els infants en aquesta etapa dibuixen per plaer, no hi ha intenció representativa. 



Etapa del gargot incontrolat, però una mica més treballat que l'anterior.














A partir del moviment de flexió i extensió (moviment de " vaivé" o " escombrada"), combinat amb el moviment d'avançament i retrocés del braç, l'infant origina el gargot circular. A partir d'aquí, si combinen els moviments anteriors i hi afegim la rotació del puny a partir de la rotació del canell i, així s'aconsegueix la formació de bucles i traços cicloïdals.


                           *****


  Etapa del gargot controlat.

Cap als trenta mesos aproximadament, s'inicia la coordinació visuomanual i el gargot es caracteritza per l'entrada en joc del nivell perceptiu. En aquesta etapa el nen o la nena comença a controlar o dirigir el moviment manual, és a dir, que mira i guia allò que dibuixa.















Etapa del gargot amb nom.
















Cap als tres anys i mig, el nen o la nena dibuixa amb intenció, no per simple plaer motor. I, comença a anomenar els gargots. Els traços no varien gaire de l'etapa del gargot controlat -on s'inicia la coordinació visuomanual -, continuen essent rectes, corbs, ovals, línies entrecreuades o tancades; però es diferencien de les de l'etapa anterior perquè presenten una elaboració i destresa d'execució millors. El mateix traç pot representar diferents coses, nosaltres hem d'observar i respectar el dibuix de l'infant i esperar que sigui ell/a  el qui li doni significat; la majoria de gargots no s'assemblen a l'objecte representat. En aquesta etapa comença a utilitzar els colors, aquests tenen diferents significats, tot i que tenen un paper secundari en aquesta etapa i no tenen cap relació amb la realitat del dibuix.



                                       *****


Etapa preesquemàtica: dels quatre als set anys.








Aquest dibuix és d'un infant d'uns quatre anys. En aquest dibuix l'infant crea conscientment formes que tenen relació amb el món que l'envolta, cosa que està relacionada amb el començament de la comunicació gràfica. L'adult comença a reconèixer les expressions gràfiques del nen o la nena. Els traços i els gargots són controlats i es refereixen a objectes visuals, ja que l'infant ha adquirit una bona habilitat per moure el canell i el polze. Com podem veure en el dibuix, les figures que l'infant fa han evolucionat de l'etapa anterior (etapa del gargot controlat) i són representatives d'allò que l'infant vol; i com podem veure, el primer dibuix a ser reconegut sol ser la figura humana, que com s'observa en l'exemple, es dibuixa amb un cercle com a cara (amb ulls, nas i boca) i dues línies verticals que representen les cames. Aquestes figures reben el nom de capgrossos. Es diu que el fet que les primeres figures representades siguin la figura humana es deu a la importància que efectivament tenen per als nens i les nenes els adults o altres infants. També hi podem observar, en segon terme: el sol, les muntanyes i un núvol. 

És com si tota la família: pare, mare, i fills 
se sentissin feliços de compartir una estona plegats.

                *****